•La revolució industrial i el capitalisme.
A finals del segle XIX sorgeixen diversos avenços tecnològics i tensions causades per l'expansió colonial de les grans potències.
L'utilització del petroli i l'electricitat fan potenciar l'industrialització, i d'aquesta manera, la mecanització del camp, la reducció de la mà d'obra i l'emigrament dels camperols cap a zones urbanes.
També, i com a conseqüència de la fusió del capital industrial i el bancari, apareix un nou tipus de capitalisme, el monopolista.
L'utilització del petroli i l'electricitat fan potenciar l'industrialització, i d'aquesta manera, la mecanització del camp, la reducció de la mà d'obra i l'emigrament dels camperols cap a zones urbanes.
També, i com a conseqüència de la fusió del capital industrial i el bancari, apareix un nou tipus de capitalisme, el monopolista.
• L'obrerisme.
Els 80' van ser l'inici d'un període marcat per els obrers (en sindicats) i per l'acció obrera per mitjà d'una plataforma internacional.
Es llavors quan es produeix una divisió en dos corrents. Per una banda els sindicalistes (l'Anarco-sindicalisme i el socialisme) i per l'altre, els que propugnen l'acció violenta contra els estaments del poder.
El Socialisme comença a tindre ressò a partir del 1875 gràcies a la fundació del Partit Social-demòcrata Alemany. Amb la mort de Marx al 1883 el socialisme s'insindeix entre els socialsdemòcrates i els més radicals que alhora s'uneixen al 1891 per a la Segona Interancional.
Es llavors quan es produeix una divisió en dos corrents. Per una banda els sindicalistes (l'Anarco-sindicalisme i el socialisme) i per l'altre, els que propugnen l'acció violenta contra els estaments del poder.
El Socialisme comença a tindre ressò a partir del 1875 gràcies a la fundació del Partit Social-demòcrata Alemany. Amb la mort de Marx al 1883 el socialisme s'insindeix entre els socialsdemòcrates i els més radicals que alhora s'uneixen al 1891 per a la Segona Interancional.
• L'imperialisme colonial.
Quan l'industria arriba a un punt elevat del desenvolupament, necessiten trobar nous mercats on invertir el capital excedent. Aquesta es la raó per la que les grans potències europees s'enfronten per aconseguir dominar colonialment Àfrica i Àsia.
L'ocupació d'aquesta a finals del s.XIX es força ràpida. Totes les colònies experimenten un canvi profund en vida i costums i una dependència econòmica no les deixa desenvolupar-se d'acord amb els seus propis recursos.
L'ocupació d'aquesta a finals del s.XIX es força ràpida. Totes les colònies experimenten un canvi profund en vida i costums i una dependència econòmica no les deixa desenvolupar-se d'acord amb els seus propis recursos.
• La política espanyola.
Al 1875 es va restaurar la monarquía d'Alfons XII. El Partido Conservador i el Partido Liberal Fusionista es van anar alternant el govern i les forçes d'oposició són declarades enemigues de l'Estat.
La monarquia borbònica s'enfronta a un seguit de conflictes: les guerres colonials (on l'Estat Espanyol perd contra EEUU al 1898), la Revolta dels obrers i la guerra del Marroc (1909, on es va posar fi al bipartidisme i al govern de Maura).
El govern Canalejas proposa un reformisme liberal.
En l'any 1917 comença una crisi que posa fi al Sistema de Restauració amb un gocern de concentració en el que per primer cop participen els nacionalistes catalans. Mentrestant, els moviments obrers organitzen moltes més vagues, on s'hi sumen els diversos atemptats, que fan desequilibrar l'estructura política. A partir d'aquí entra la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
La monarquia borbònica s'enfronta a un seguit de conflictes: les guerres colonials (on l'Estat Espanyol perd contra EEUU al 1898), la Revolta dels obrers i la guerra del Marroc (1909, on es va posar fi al bipartidisme i al govern de Maura).
El govern Canalejas proposa un reformisme liberal.
En l'any 1917 comença una crisi que posa fi al Sistema de Restauració amb un gocern de concentració en el que per primer cop participen els nacionalistes catalans. Mentrestant, els moviments obrers organitzen moltes més vagues, on s'hi sumen els diversos atemptats, que fan desequilibrar l'estructura política. A partir d'aquí entra la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).
POLÍTICA I SOCIETAT CATALANES
• El nacionalisme català.
A Catalunya, el País Basc i a Galícia sorgeixen nous moviments nacionalistes que s'enfronten a l'Estat. El catalanisme pren força durant el s.XIX i es conforma com a moviment en els anys 80'.
Valentí Almirall, doncs, forma el Primer Congrés Catalanista i funda el Cente Català per aconseguir l'Autonomia catalana.
El 1887, un grup se separa del Centre Català i organitza la Unió Catalanista (assosiació d'entitats i associacions catalanistes). Aquesta unió serà més tard la Lliga Regionalista, partit que uneix Prat de la Riba entre d'altres i que té com a órgan de difusió ideològica el diari La Veu de Catalunya.
Valentí Almirall, doncs, forma el Primer Congrés Catalanista i funda el Cente Català per aconseguir l'Autonomia catalana.
El 1887, un grup se separa del Centre Català i organitza la Unió Catalanista (assosiació d'entitats i associacions catalanistes). Aquesta unió serà més tard la Lliga Regionalista, partit que uneix Prat de la Riba entre d'altres i que té com a órgan de difusió ideològica el diari La Veu de Catalunya.
• L'economia proteccionista i la guerra colonial.
Catalunya intenta monopolitzar el mercat espanyol i colonial per impedir la competència exterior. Això provoca que la industria tèxtil s'estanqui.
El camp, però, viu una època de crisi durant els 80' amb l'arribada de l'epidèmia de la fil·loxera a les vinyes catalanes i l'augment d'immigració a les ciutats.
En el 1898 hi han pèrdues de possibles mercats per als catalans a causa de la desfeta colonial.
El camp, però, viu una època de crisi durant els 80' amb l'arribada de l'epidèmia de la fil·loxera a les vinyes catalanes i l'augment d'immigració a les ciutats.
En el 1898 hi han pèrdues de possibles mercats per als catalans a causa de la desfeta colonial.
• El desenvolupament del catalanisme polític.
Desprès de la desfeta colonial, La Lliga aconsegueix un gran éxit electoral amb Prat de la Riba. Pretén construir un govern catalanista i autònom. També s'ha d'enfrontar amb el republicanisme demagògic de Lerroux. Per guanyar-lo es funda Solidaritat Catalana al 1907, però els partits catalanistes d'esquerra no van trigar a separar-se d'aquesta unió (a causa de La Lliga) per ajuntar-se als partits catalanistes més radicals. I es aquí quan apareixen l'Esquerra catalanista, l'Estat Català i el Partit Republicà Català.
• La situació política i econòmica a València i a les Illes Balears.
- A València: l'industrialització segueix sent algo secundari. Però durant els primers anys del segle XX, l'agricultura s'expandeix i l'industrialització progressa sobre les antigues artesanies.
La burgesia més poderosa es manté al costat dels dos partits de l'Estat espanyol, que es reparteixen el govern.
A partir d'aquest segle es desenvolupen les tendències polítiques valencianistes.
- A les Illes: durant els anys 80' l'economia augmenta. Però també es veu en crisis davant la pèrdua de les colònies. Molts illencs emigren cap a Amèrica del sud i també Algèria i Barcelona.
Els burgesos de les Balears també donen el seus suport a al restauració borbònica, però la crisis econòmica dona pas a un moviment regeneracionista. Els seus capdavanters adopten diverses tendències però contribueixen a crear una consciència nacionalista mallorquina, la qual es desplega amb l'ajut de La Veu de Mallorca.
La burgesia més poderosa es manté al costat dels dos partits de l'Estat espanyol, que es reparteixen el govern.
A partir d'aquest segle es desenvolupen les tendències polítiques valencianistes.
- A les Illes: durant els anys 80' l'economia augmenta. Però també es veu en crisis davant la pèrdua de les colònies. Molts illencs emigren cap a Amèrica del sud i també Algèria i Barcelona.
Els burgesos de les Balears també donen el seus suport a al restauració borbònica, però la crisis econòmica dona pas a un moviment regeneracionista. Els seus capdavanters adopten diverses tendències però contribueixen a crear una consciència nacionalista mallorquina, la qual es desplega amb l'ajut de La Veu de Mallorca.
