Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 1869-1966), més coneguda pel pseudònim Víctor Català, va ser una escriptora catalana, coneguda sobretot per la seva novel·la Solitud (1905).
Va escriure una altra novel·la, Un film. 3000 metres, i nombrosos reculls de contes: Drames rurals (1902), Caires vius (1907), Contrallums (1930) o Jubileu (1951). Conreà també la poesia i el teatre, tot i que mai va veure representat cap text dramàtic propi.
Aparegué en l'escena literària com a Caterina Albert en els Jocs Florals d'Olot el 1898 on li foren premiats un recull de poemes, Cant dels mesos, i un monòleg, La Infanticida. Aquest darrer monòleg resultà escandalós per la temàtica i el to amb què estava escrit. L'escàndol augmentà quan el jurat va saber que l'havia escrit una dona. A partir d'aquest moment, es va presentar com a Víctor Català.
Dins la seua obra literària, cal destacar l'obra esmentada anteriorment Solitud, la qual s'insereix dins el Modernisme català. La seua protagonista, la Mila, és el exemple d'una dona que lluita contra el seu entorn social i cerca la seua pròpia individualitat. L'obra va ser premiada el 1909 amb el premi Fastenrath i va ser traduïda a diverses llengües.
El corpus narratiu es presenta coherent i cohesionat a través de diversos eixos temàtics com la bogeria, la violència, el tractament de l'entorn, el fat.
Amb ocasió de la seva mort, el poeta Carles Fages de Climent va dedicar-li aquest "Brindis de rèquiem per a Caterina Albert":
| « | Si la mort del vell no és trista
| » |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada